ENTREVISTA A NÚRIA PRADAS

AUTORA DE

Benvolguda senyora Christie

«L’Agatha Christie no solament escrivia sobre crims, sinó que aprofundia en l’ànima humana i en la seva capacitat per crear o destruir»

És aquesta novel·la un homenatge?

La idea va sorgir de les ganes d’escriure alguna obra dins del gènere negre. Vaig pensar en les obres de l’Agatha Christie, que tant he llegit i gaudit. D’aquí va néixer tot.

Com va ser el procés d’integrar la figura d’Agatha Christie en una història de ficció? Va ser difícil mantenir l’equilibri entre la realitat i la ficció?

A l’inici em va semblar una mica atrevit. Era un repte. Pot ser que hi hagi algú que no ho entengui, però a mi em va semblar una manera d’acostar la figura i l’obra de l’autora als lectors. Va ser molt divertit. Vaig començar submergint-me en l’autobiografia de l’autora, la vaig voler conèixer a fons, fer-m’hi amiga. Després tot va ser fàcil.

Què els diries als lectors que s’acosten a Benvolguda senyora Christie sense conèixer massa sobre l’autora o la seva obra?

Que la meva novel·la pot ser una oportunitat per conèixer una dona fantàstica que, a més, escrivia fantàsticament bé. Si servís per a això, jo ja estaria molt contenta.

Quins aspectes de la vida d’Agatha Christie et van fascinar més i com els vas incorporar a la trama del teu llibre?

Em fascina la dona avançada al seu temps que era l’Agatha Christie. Conduïa, viatjava, surfejava, va educar sola la seva filla… Es va reinventar quan va ser necessari. Tot això ho he intentat transmetre a l’obra. També admiro la seva profunda humilitat i empatia cap als altres. L’Agatha Christie era un ésser humà meravellós.

Com consideres que el llegat Agatha Christie segueix viu avui dia, i per què creus que la seva obra encara és tan rellevant?

En principi perquè darrere la ficció que crea la gran autora, sempre hi ha una reflexió sobre el bé i el mal. L’Agatha Christie no solament escrivia sobre crims, sinó que aprofundia en l’ànima humana i en la seva capacitat per crear o destruir. Ella va dir: “La maldat no és una cosa sobrehumana; és una cosa menys que humana».

Com et va ajudar el viatge literari que vas fer per UK pel teu llibre?

Va ser fonamental. Si volia conèixer l’Agatha Christie, la de debò, no n’hi havia prou amb llegir sobre ella o la seva obra. Calia veure on havia viscut i imaginar com ho havia fet. Vaig intentar acostar-me a l’Agatha Christie tant com vaig poder.

El viatge per la Riviera anglesa és una part important de la novel·la. Què significa per a tu aquesta regió i com creus que impacta la narrativa del llibre?

M’agradaria molt poder transmetre tot el que vaig descobrir en el meu viatge. Ensenyar encara que només sigui una mica la bellesa de Devonshire i dels poblets de la riba del Darth. Va ser una experiència meravellosa.

Què vas descobrir en aquests llocs que no sabies abans?

Sembla estrany, però són paisatges amb una llum molt especial. Una costa lluminosa i uns boscos esplendorosament verds. És clar que vaig haver de fer l’esforç d’imaginar com devien ser aquests llocs un cop acabada la Segona Guerra Mundial, que és quan passa la novel·la. Com devien ser, aleshores, pobles i ciutats? I les gents? Crec que tot devia ser   molt més gris i trist del que jo vaig veure en el meu viatge.

Núria Pradas Andreu, barcelonina i llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. L’any 2012 va guanyar El Premi Carlemany per l’obra Sota el mateix cel, el qual li va obrir les portes de la narrativa per a adults.

Al 2020 va guanyar el Premi Ramon Llull amb la novel·la Tota una vida per recordar, traduïda a l’alemany i al portuguès, entre altres. La seva última novel ·la va ser La vida secreta de Sylvia Nolan, publicada a 2022.

©Entrevista: Bibiana Ripol, 2025.

Visitas: 13